El passat dimarts dia 16 de juny es va celebrar el judici a Magistratura del Treball de Barcelona contra l’AADPC per l’injust acomiadament del que vaig ser objecte després d’haver dedicat a aquesta associació més de vint-i-un anys.
És curiós que en la terminologia jurídica quan es feia referència a mi es parlava sempre de l’actor. Sí, un actor molt especial vaig esdevenir en aquest judici, ja que ningú, ni advocats ni jutgessa em van fer cap pregunta durant tot el judici, i per tant no vaig poder dir res i vaig ser més espectador que actor en el procés que es va desenvolupar a la Sala 2 de la setena planta d’aquesta administració de justícia barcelonina.
Entre quinze i vint dies diuen que tardarà la sentència. Esperaré doncs, el veredicte de la justícia, personificada en una dona en aquesta ocasió, tal i com mitològicament se la representa. Espero però que no tingui els ull tapats davant de tot el que se li va presentar i exerceixi la seva missió de la manera que —els lliures de culpa—, com jo en aquest cas, desitgem que actuin.
