El darrer paràgraf

«Adéu…, tant si vius com si caus! No tens bones perspectives; la malvada dansa en què t’has vist arrossegat encara dura uns anyets pecaminosos i no voldríem apostar gaire fort que te’n surtis. Sincerament, deixem la qüestió oberta sense gaires preocupacions. En les aventures de la carn i de l’esperit que van accentuar la teva simplesa, vas aconseguir de sobreviure-hi en esperit com amb prou feines podràs sobreviure en la carn. Vas tenir moments en què, ple d’intuïcions i sempre “governant”, de la mort i de la luxúria et va sorgir un somni d’amor. En aquesta festa mundial de la mort, en aquest terrible ardor febril que encén tot el cel plujós del capvespre, ¿també s’elevarà alguna vegada l’amor?»

He transcrit el darrer paràgraf de La muntanya màgica de Thomas Mann perquè realment m’ha impressionat la seva poètica, com la de tot el llibre, és clar! Aquest és un llibre per a la relectura. Inabastable per primer cop. Literatura potentíssima. Un món, i una història superba. Creus que llegeixes una novel·la i no pares de descobrir el món que t’envolta amb una analítica impactant… i aquest darrer paràgraf, potser per ser l’últim encara hi pares més atenció. L’universalisme que transpira és d’una magnitud que em commou.

Avui dia qualsevol que intenti escriure alguna cosa semblant perquè sent admiració per Thomas Mann i intenti respectuosament emular-lo, serà titllat de pessimista irredemp. Sort en tenim dels grans autors i sort també de poder-los enaltir encara que sigui en aquest món virtual en què els morts ja no hi tenen cap possibilitat d’accés.